divendres, 25 de març del 2011

Eric Fuentes - Eric Fuentes & El Mal (2011)

Intuíem que n’Èric Fuentes encara tenia moltes coses que oferir desprès de la separació de The Unfinished Sympathty, i aquest disc n’és la confirmació. Acompanyat d’una banda anomenada El Mal, i que compta, entre d’altres, amb el seu germà Pol Fuentes de Rosa-Luxemburg, ha editat un treball que segueix clarament la línia Unfinished. De fet, si no et diuen que s’han separat, qualsevol diria que és el nou disc de The Unfinished Sympathy, i que han tornat al so del celebrat Rock For Food. I es que el disc és molt directe, molt cru i amb mala llet, i el mal és el tema central.
-
La rapidíssima Growl obre el teló, amb una cançó punk en que n’Eric emula als seus estimats Bad Religion. Amb el tema es va gravar un videoclip, censurat en alguns mitjans, on es fa parodia del terrorisme. Kickstart My Hopes és una cançó totalment Unfinished, així com també Little Wild Girld. I per fi podem sentir cantar en català a n’Eric, amb dues cançons que no només no desentonen gens, si no que són de lo millor del disc: Hora Punta En Territori Enemic i El Pobre Esmolet. La primera és un cant a la inadaptació al teu voltant, i la segona és la història de rompre una relació amb una persona malvada.
-
Però segurament la millor cançó i la més divertida és Rock n Roll Is A Full Time Job, el títol ja parla per si sol de la ironia de la cançó, una cançó que recorda molt a Green Day. Senzilla i fresca, amb uns coros dignes dels Beach Boys i amb el detall d’uns magnífics teclats engrandeixen la cançó. Odd Girls i Death and Above també recorden a la factoria Unfinished, i el disc acaba amb la tranquil·la Land End. És com si a mesura que avança el disc, la mala llet de n’Eric s’esfumés.
-
En definitiva, un disc a l’altura que esperàvem pels que ens va sabre greu la separació de The Unfinished Sympathy. I d’ara endavant recordau aquest nom: Èric Fuentes, un dels grans del rock independent del país.
-


3 comentaris:

  1. Tot i que no els havia explorat gaire, el poc que havia sentit de The Unfinished Sympathy no m'havia captivat mai gaire. En canvi li vaig donar una oportunitat al disc en solitari de l'Eric Fuentes i ja no sé quantes vegades el dec haver escoltat. És enganxós enganxós.

    ResponElimina
  2. Si senyor, és enganxòs, però corr perill de cremar-se massa ràpid. I dels Unfinished has d'escoltar el Rock For Food! És un gran disc!

    ResponElimina
  3. Vaig aconseguir fa uns dies el Rock For Food i t'he de dir que la mitja des de llavors és de posar-me'l un parell de cops al dia. Entra molt bé, enganxa i em crea les mateixes sensacions que aquest Eric Fuentes & el Mal. Deu n'hi do, i això que és un estil que en principi no és dels meus predilectes.

    Salut i gràcies per haver-me fet descobrir aquest disc!

    ResponElimina